Blogia
Els Frikinautes

Christmas Special Double Feature (que queda más comercial): artículo doble y bilingüe sobre villancicos:

Pastorcillos, pastorcillos...

Desde el S.XVI que corren por el mundo ciertas canciones que la gente adora y odia por igual. Lo cierto es que Pepe Rubienes definió miy bien los sentimientos de millones de personas que cuando entran en la planta de moda jóven del Cortinglés. Estoy hablando, claro, de los villancicos. De pequeño los odiaba, a ellos y a toda la parafernalia que los rodea. sin embargo, ahora empiezo a encontrar cosas que desde un punto de vista freak resultan aboslutamente fascinantes. Que empiece el espectáculo:

Parte 1: La zambomba: Una maceta, un palo, una capa de piel y ya tienes un instrumento musical que no requiere de una dura formación autodidacta. Te escupes en la mano y le das al palo arriba y abajo para emitir sonidos mientras cantas "Hacia Belén vaaAAAAUUUna burAAAAAAAH rin, rin...". Maravilloso. Pasdemos a la siguiente par... Un momento... He dicho "darle al palo arriba y abajo" con la mano, no? Esto... Ahora que lo pienso me recuerda a algo. A algo que hacemos los hombres en el lavabo cuando nadie mira y no tenemos nada mejor que hacer. Los otakus, en concreto, lo hacemos pensando, verbigracia, en Aki Hinata en bikini o "algo más cómodo", y los veteranos piensan en Nadiuska, Bárbara Rey o/y María José Cantudo bajo las mismas características. No resulta contradictora la ejecución de este magno gesto con el cantar invocaciones a la Virgen, San Pepe Artesano (gracias, Makinavaja) y el Niño Jesús, redoneándolo con el comer polvorones? Cómo he podido hacer un chiste tan malo con lo ricos que estan los polvorones y el gusto que dan?

Parte 2 "Campana sobre Campana": Mucha gente se queja de que a las 6 de la mañana las mezquitas empiezan el culto y sale un tío a dar gritos subido al minarete, y que no les deberían dejar hacer esto. Algo me hace pensar que en todas partes cuecen habas, y que hace unos 2008 años (poco exacto), hubo un grupo de ciudadanos romanos molestos porque a los judíos se les ocurrió hacer lo que describe este tema:

"Campana sobre campana,
y sobre campana una,
asómate a la ventana,
verás al Niño en la cuna.

Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?"

Yo es que me asomo a la ventana y lo que hago es tirarle un cubo de agua al niñato este cuyo nacimento me está fastidiando la noche. Y después voy a por el campanero y le meto la campana por el orto.

Recogido tu rebaño
¿a dónde vas pastorcillo?
Voy a llevar al portal
requesón, manteca y vino.

Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?

Esto es pasable: si el chaval le quiere traer cosas al bueno de Jesús, quén se lo impide? Adelante con ello.

Campana sobre campana,
y sobre campana dos,
asómate a esa ventana,
porque está naciendo Dios.

Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?

A mi me importaría un carajo quien estuviera naciendo. Tanta campana, tanta campana en plena noche! Yo es que le pongo dos campanas en el orto al que las toca.

Campana sobre campana,
y sobre campana tres,
en una Cruz a esta hora,
el Niño va a padecer.

Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?

Esta última estrofa parece lo que pensaban los que querían dormir esa noche. Desgracidamente para la Humanidad, acertaron el pronóstico Llora.

Parte 3 "Alegría, alegría": Este demuestra que el niño Jesús era como todos los bebés: un experto en amargar la vida a sus papis:

 Sopa le dieron al Niño,
no se la quiso comer,
y como estaba tan dulce,
se la comió San José.

Joer con el niño, fastidiando al pobre padrastro

Vamos al Portal,
con su resplandor,
que salga la luna llena,
y el hermoso sol,
ella nos alumbrará,
con su resplandor.

Sabía que esa noche ocurrieron muchas y grandes cosas, pero un eclipse total no me esperaba yo. Esperemos que los pastores llevaran protección ocular, porque si no... Sería de allí donde nació la historia del Ciego de Jericó? 

Alegría, alegría, alegría,
alegría, alegría y placer,
esta noche nace el Niño,
en el Portal de Belén.

Esto de placer suena algo +18 actualmente, no créeis?

Parte 4 "Arre Borriquito": Apología del sadismo más puro. Para mí que el que canta, teniendo en cuenta la zona, era de Hamás, por lo menos

En la puerta de mi casa
voy a poner un petardo,
"pa" reírme del que venga,
a pedir el aguinaldo.

Será cabronazo el sociópata terrorista este! Y para Halloween qué, goma-2?

Pues si voy a dar a todo,
el que pide en noche buena,
yo si que voy a tener,
que pedir de puerta en puerta.

Este no sé si es el mismo o es otro, pero si es el mismo... No habrá escarmentado ya? Porque si le tiras un petardo a los del aguinaldo supongo que después vienen las indemnizaciones por daños y perjuicios, no?

Arre borriquito, arre burro arre,
anda más deprisa que llegamos tarde.
Arre borriquito vamos a Belén,
que mañana es fiesta
y al otro también.

Cómo le siga dando caña al pobre jumento me dá a mí que va a ir a parar a Belén por la vía rápida: la típica coz de tebeo de editorial Bruguera.

Que el que quiera comer pan
que no venga a mi cena
en el portal de Belén
la Virgen es panadera

Otro cabronazo: la pobre mujer de posparto y la queren obrigar a hacer hogazas en masa. Ese no es de Hamás, debe de ser el presi de un trust de esos que dan apoyo a al Sr. Perro Comezapatos Jr.

[...]

Cuando pasan los monarcas,
sale la gente al camino,
y a Belén se van con ellos,
para ver al tierno Niño.

Pero no seguían al Niño ya crecidito?

Estos son solo 3 ejemplos de villancicos, pero hay más. Lo malo es que el tiempo apremia y tengo que empezar con la segunda parte del artículo doble, así que por ahora, creo que ya váis servidos. Ciao! Y felices fiestas!

Feliz Navidad!

Bon Natal!

Zorionak!


 

 

Pastorets grilladets

[NOTA: Començeu per la columna del costat: el blog té un bug i m'ho fa fet així. Disculpeu.]

 
Part 1 "El Rabadà": Aquesta nadala sembla un manual d’estil per a extorsionadors professionals. No us ho creieu? Doncs guaiteu, guaiteu com està el pati!
 
A Betlem me’n vull anar.
Vols venir, tu, rabadà?
—Vull esmorzar!

Començem bé amb un oferiment a acompanyar el cantant a Betlem.


A Betlem esmorzarem
i a Jesús adorarem.
—Hi ha massa neu!
 
Aquí el rabadà intenta contestar educadament que no hi vol anar, a adorar Jesús, tot posant una excusa poc probable (neu a Betlem?)

La neu que pel camí hi ha
la calor ja la fondrà.
—Oi, la que fa!
Ara fa calor. El nano comença a desesperar ja tot contradint-se. Està a punt d’esclatar.

Apa, aixeca’t, encén foc;
no vagis a poc a poc!
—Massa que em moc!
 
Tu! Sí tu, el que canta! És que no entens que t’està manant a la merda? Deixa el xaval en pau, que té dret a decidir el que vol o no vol fer!

Tu les teies encendràs
i el camí il·luminaràs.
—No ho faré pas!
Així, Rabadà, així, directe al gra: sense concessions als extorsionadors fanàtics! Aquest és el meu noi!

Que no saps que aquesta nit
ha nascut Déu infinit?.
—Qui t’ho ha dit?
Ai, que ens ha sortit un rabadà cagadubtes...

Un àngel que va volant
pel món ho va publicant.
—No serà tant!
Home, si ho dius així és clar que no s’ho creurà: ara resulta que hi ha un àngel que va pel món amb una impremta publicant que ha nascut Jesucrist Superstar! Tu penses el que dius, paio?

La samarra portaràs
de neules la n’ompliràs.
—Jo no en vull pas!
 
Si no lo ve de gust, no li ve de gust, així que ves tornant a deixar la llauna d’Artiu-Xixona sabor xocolata al sarró altre cop!

Mai no acabes les raons,
doncs te l’omples de torrons.
—No són pas bons!
I dale. Si al nano no li agraden els dolços ja s’ho farà, para de subornar-lo!!!

El Joan amb la samarra
portarà la botifarra
—Ai, el panarra!
 
Aquest rabadà hauria de saber que l’enveja és pecat. Per altra banda, segur que és del Madrid, perquè aquella gent reacciona fatalment a la menció de la paraula "botifarra".

En Miquel, el seu veí,
portarà un porró de vi.
—N’hi haurà per mi!
 
"Borrachio, you? Tiururut" Bromes a part, el noi pensa que hi ha molta més gent que pensa com ell, cosa que em fa pensar que aguns pastorets anarena veure Nostro Senyor havent estat subronats o bé amenaçats.  

Jo li’n vull portar un banquet,
per a seure Sant Josep,
—Que s’estigui dret!
 
Apa tu el que ha dit el blasfem aquest! Fill de Cor Petit, vull dir Figo, vull dir Bush, vull dir... Com es deia el tio aquest de l’infern?

Cantaràs una cançó
al més formós Infantó.
—Ai, això no!
Almenys és modest. Segur que la nit abans estava jugant al Singstar amb els amics del bar i feu el ridícul. Cosa que em fa fensar una cosa: és aquest rabadà
un avanpassat d’en Gegant de Doraemon? 

Mira que és el Redemptor,
oferim-li el nostre cor.
—Oh, què amor!
Què irònic és el cabronàs! XD

Anem, ala, Rabadà
no em facis més enfadar.
—No vull cantar!
Ai, ai, ai... això es calenta i el rabadà insisteix en no cantar: això pot acabar amb més xarop vermell que "Braindead: Tu madre se ha comido a mi perro"

Mira que et despatxaré
si no portes un corder.
—Ja me n’aniré!

Ahà! Amenaces de mort: Ja el tenim, cap! Atenció a totes les unitats, hem atrapat a Rouco "El Banyeta" intentant extorsionar a un civil. Presentin-se ara mateix al carrer Haim Revivo, cantonda A-ba-ni-bi per a la seva inmediata detenció.
Part 2 "El dimoni escuat": A la pel·lícula "Vampiros", John Carpenter ens va mostrar que de vegades ser el bo de la pel·li no et fa millor persona que els dolents. Aquesta nadala també ho demostra sobradament:

Allà sota una penya
és nat un Jesuset;
nuet, nuet,
que és fill de Mare Verge
i està mig mort de fred;
nuet, nuet,
i està mig mort de fred.

El bon Josep li deia:
- Jesús que esteu fredet;
pobret, pobret;
La Verge responia:
- Per falta d’abriguet;
pobret, pobret,
per falta d’abriguet!

Francament, he de dir que veient el que posa la primera estrofa i el que posa la segona dóna la impresió de que St. Pep obrer i la Verge se n’estan fotent de la situació del pobre Nen Jesús. I això vulguis que no fa ràbia. I a més, de de quan uns pares tracten el seu fill de "vós", ein?

[...]

A prop d’allí passava
un dimoni escuat;
patrip, patrap,
sentint tanta gatzara
a dintre s’ha ficat;
patrip, patrap,
a dintre s’ha ficat.

El dimoni aquest hauria d’aprendre que la curiositat va matar el gat, l’espia i el paparazzi, a més de que no es pot entrar en un lloc ple d’enemics potencials tot fent "patrip-patrap". És que no ha jugat mai al Metal Gear Solid, aquest ?

Els pastorets en veure’l
se li tiren al damunt;
patim, patum,
i tantes n’hi mesuren
que el deixen mig difunt;
patim, patum,
que el deixen mig difunt.

Apa, aquí! Violència gratuïta al més pur estil skinhead neo-nazi, Al-Qaeda, poble de la pel·li "Acorralado" i altres. Molt valents aquests pastors armats de bastons i, probablement, dagues atacant a un ésser desarmat de manera covarda i impune, en nom del Nen acabat de néixer, que, probablement, no hagués aprovat aquestes actituts com a líder pacifista que serà en un futur. I els àngels, si són tan bons, perquè no van intervenir per tal de fer parar l’acte de violència que s’estava duent a terme? Eh? Són coses que a un li fan pensar el que... És? 

Part 3 "Canço genèrica per a fer cagar el tió a la comarca d’Osona"

Tió, tió,
Caga torró.
No caguis arengades,
Que són salades,
Caga torrons,
Que són més bons!


Jo no se si és que soc un tiu raru, però preferixo un bon plat d’arengades que no pas un torró. Així doncs, si us agrada el salat, us recomano que no cantau aquesta cançó. Fans de les arengades, el bacallà i les anxoves de l’Escala, jo us convoco! Si sentiu això, torneu-los la tonada amb això:

"Vic-Vic-Vic, Vic, Vic/
A Vic no els agraden les arengades/
No els agraden, no pas a Vic
doncs així que es menjin el melic,
Vic-Vic-Vic, Vic, Vic
Fuit!"

NOTA: Si em llegeix algú de Vic, demano disculpes per la cançó, i us emplaço a que dediqieu una a la meva ciutat: L’Hospitalet de Llobregat, que rima amb "cagat" i me l’envieu aquí. Us prometo que la publicaré en desgreuge.

Bon nadal a tots!!!
 

7 comentarios

scaramanga -

No creo, pero apuntada queda.

Muramasa -

Hay posibilidades de que analices la de "Al Desembre congelat"?

Muramasa -

Bon Nadal i Feliç Any Nou!!

scaramanga -

Ostias, sí, que en el estribillo parecía que estuviera parando un taxi:

"Xiu, xiu, xiu farà el xiulet/
paratit, pararet/
a Betlem au, au/
a Betlem si us plau"

Mi hermano no paraba de cantala y acabé harto. Ya siendo adolescente me tenía que tomar un par de copas de moscatel para quitármela de la cabeza.

Bon nadal, Muramasa!

Muramasa -

Y la de:

A Betlem me'n vull anar, /
Vols venir tu gallineta? /
A Betlem me'n vull anar, /
Vols venir tu rabadà?

scaramanga -

Yo lo canto en versión anuncio:

Ara ve nadal y todo eso, y después:

Ara ve nadal
farem xerinola
i beurem cava
Canals & Nubiola

Y acto seguido me meto un lingotazo cava y se ocurren ideas para aertículos absurdos.

Frliz nacidad, Penny!

Pennywise -

Otro que odia los villancicos y cuando teniamos minicadena TODOS los años mi padre ponia villancicos a toda ostia xD
Por cierto, que en catalán solo me sonaba el de los pastorets, tan solo me se las dos rimas cutres de la tia Pepa:

Ara ve Nadal,
matarem al gall
i a la tia Pepa
li donarem un tall

Ara ve Nadal,
matarem al porc
i a la tia Pepa,
li donarem un troç.

Por culpa de Polonia me imagino a Tomas Molina cantando esto xD