Blogia
Els Frikinautes

Adéu a Tretzevents

Som en dates nadalenques i de vegades aprofito per a fotre al blog algun article en català, perquè si hi ha un poble peculiar a l'hora de celebrar el Nadal som els catalans.

Però aquest any he hagut de reservar l'article per a fer un epitafi a la revista en català que em marcà en gran mesura la infància: Tretzevents.

A Montanejos, província de Castelló, els meus avis hi guardaven vàries revistes que els havien anat donant alguns veïns de la porteria d'un inmoble de Sant Gervasi on hi vivien i treballaven des que els Estudios Balcázar desaparegueren i el meu avi perdé la feina com a empleat d'atrezzo a l'empresa Mobles Miró, que feia mobles als llegendaris estudis de cinema barcelonins.

Essent jo petit, estava en una de de les meves detestades estances en aquell poble (sempre he estat un urbanita) quan hi vaig descobrir moltíssims exemplars de les revistes Cavall Fort i Tretzevents. Jo solia preferir Tretzevents: em semblava més dinàmica i tenia una excel·lent selecció d'historietes autòctones i, sobretot, estrangeres: hi havia l'Astèrix i el Lucky Luke, i encara no havia sortit el manga de Bola de Drac, així que juntament amb els Mortadelos, els Mochuelo, els Cairo i els Guai! es colaren a la meva vida uns còmics en català que forjaren la meva afició al novè art.

Publicada per l'Abadia de Montserrat, Tretzevents aparegué a finals dels 60 com a "L'Infantil", nom que sempre dugueren les compilacions enquadernades de la revista (la col·lecció d'àlbums es deia "L'Ocell de paper"), i presentà projectes molt ambiciosos i prestigiosos, tant autòctons com estrangers (sobretot còmic franco-belga i holandès).

És per això que veure que l'únic dibuixant mínimament conegut que hi havia a la revista era l'Ismael Ferrer (rei del hentai a la catalana) em feu veure que poc a poc la cosa anava davallant, però no m'imaginava que arribariem al punt de la desaparició.

Fa uns dies, la carta d'un lector a La Vanguardia es lamentava del fet i de la poca repercusió que ha tingut. També ho faig jo. Durant prop de 40 anys, Tretzevents ha cultivat la historieta en català com ho ha fet Cavall Fort, i és gràcies a aquestes revistes pioneres que el mercat del còmic en català es manté fort.

Ha caigut Tretzevents. Esperem que el Cavall segueixi amb força per resistir en una època en que els setmanaris d'historietes es troben en recessió a tot arreu menys al Japó, on encara són el sistema de referència.

Requiescat in pace, Tretzevents, tres generacions de frikis catalans et saluden.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

3 comentarios

Lupus Sigarrensis -

Igualment i Bon Nadal!!!

Encara que a la meva infantesa no hi van haver ni Cavalls Forts ni Tretzevents, la perdua en aquest cas de Tretzevents és important, una gran perdua.

Salut

scaramanga -

Es que los de la generación ochentera aún le hemos dado mucho al Cavall Fort (por cierto, que mal ha sonado esto!). Revistas infantiles aún quedan el Tatano, hermanita pequeña del CF y estas revistuelas del tipo Dibus que van saliendo.

Pero de tebeo-tebeo, las Don Miki y compañía, baratitas y variadas... Bye-bye.

Y felices fiestas y bien año nuevo, Cristin y Nieves.

Pennywise -

La verdad es que ni conocía ni me sonaba Tretzevents xD Durante mis interminables y numerosas visitas al dentista, mi unico entretenimiento era leer el Cavall Fort.
Pero sí, es una pena que cierren este tipo de colecciones, ya que eso crea un problema para futuros lectores. O se enganchan a algun manga merced a un amigo/hermano o primo mayor o poco más, porque Marvel y DC(que me encantan) me parecen algo fuertes hoy en dia (y complicados de seguir) para niños pequeños.

Bones festes Marc!

PD: No escribo en catalán porque me da pereza y pienso en castellano, pero tu me puedes contestar como quieras eh xD
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres